Onsortir
 
 
 
 
Comarques   
Municipis   

Tot el territori > Atles virtual > Els castells

AFEGEIX UN NOU PUNT D'INTERÈS
 
 
Castell - Monestir de Sant Miquel d’Escornalbou
Per: nuvalls
 
  • Actualment 92/5 estrelles.
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
 Votacions: 3

 

Monument documentat ja el 1153. Tant el castell, centre d'una amplia baronia, com l'església de Sant Miquel foren la seu d'una canònica agustiniana fins al 1574. Posteriorment, va passar als franciscans que hi varen romandre fins el 1835. En la primera dècada del s. XX fou adquirit pel Sr. Eduard Toda que el va restaurar i reconstruir lliurement.  

 

Els elements més notables del conjunt són l'església romànica (s. XII-XIII), les restes de la sala capitular i del claustre, així com la vivenda del Sr. Toda, curosament restituïda. La visita de la qual ens permetrà observar com era una casa senyorial de principis del 1900. A l’ull de l’escala una “chaisse a porter”, curiosa cabina-taxi que es transportava amb un portador davant i l’altre al darrera, dóna la benvinguda. Catifes, escales de fusta, estances amb làmpades de gas i d’oli porten cap el saló blau i cap el dormitori d’Eduard Toda. L’inconfusible i característic olor del paper vell que sent a la biblioteca amb més de 6000 llibres duu molts records d’hores passades entre papers, després al saló gran amb una balconada interior on tocaven els músics.

 

A l'entrada del conjunt, un relleu emmarca una T que simbolitza l'arquebisbat de Tarragona i la Santa Tecla patrona de la ciutat que en fou la primera posseïdora, no essent pas la T per Toda com generalment es creu.

 

Des dels arcs del claustre i, en especial, des de l'ermita de Santa Bàrbara, situada al cim del conjunt, es pot gaudir d'una de les millors vistes de les comarques de Tarragona.
 
la torre de Vallferosa
Per: Jaume Moya
 
  • Actualment 69/5 estrelles.
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
 Votacions: 4

La torre de Vallferosa, al municipi de Torà, és el millor, més alt i més ben conservat exemplar de torre del segle X de catalunya. Amb els seus més de 30 metres d'alçada, domina un dels passos de la Catalunya Vella cap als territoris de conquesta de les forces comtals als segles X, XI i XII. El seu bonic enclavament, a la ratlla entre la Segarra i el Solsonès, i l'antic poble (avui abandonat) que encara s'aixeca al seu redòs, el fa un lloc extraordinari per descobrir.


 
Castell de Farners
Per: AnnaRoca
 
  • Actualment 125/5 estrelles.
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
 Votacions: 2

 

Situat a la part oriental del massís de les Guilleries, està envoltat d’una espessa vegetació. D’es d’aquest emplaçament es controla gran part de les terres de l’antic comptat de Girona. La construcció del castell data del segle XI tot i que probablement té un origen més llunyà en forma de petita fortalesa o talaia.

 
Castell de Miravet
Per: jomica
 
  • Actualment 83/5 estrelles.
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
 Votacions: 3

Castell d 'aspecte auster i imposant, situat en un emplaçament excepcional sobre el riu Ebre. La fortalesa consta de diferents recintes i mereix destacar-se el pati d'armes i la capella romànica. Construït pels musulmans en el s.XI, va ser un dels darrers reductes islàmics de Catalunya. El comte Ramon Berenguer IV el va donar a l'orde del Temple, que el va reformar i ampliar durant els s. XII i XIII, tot donant-li la imatge que, a grans trets, ha arribat fins els nostres dies. Degut a la seva importància fou la seu del Mestre Provincial de l'orde, superior per als territoris de la confederació catalano-aragonesa.

A inicis del s. XIV, amb la dissolució dels templers, i després d'un llarg setge per les tropes reials, va passar a mans dels Hospitalers. La seva estratègica situació farà que encara tingui protagonisme en diferents moments històrics com la Guerra dels Segadors (1640), la de Successió (1701-1715) o les guerres carlines del s. XIX.

Des del recinte superior es pot gaudir d'unes magnífiques vistes sobre el riu Ebre i les terres del seu entorn.

Text de Museu d\'història de Catalunya

 

 
Sitges medieval
Per: rosemp
 
  • Actualment 63/5 estrelles.
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
 Votacions: 4

El castell, situat dalt del turó de la punta, avui Ajuntament i que fou construït sobre els fonaments de l'antic castell al 1889, va tenir com a primer propietari la Seu de Barcelona que el cedí en feu al comte Mir Geribert (1041). Al segle XII, Sitges estava sota la castlania dels Sitges, família que adoptà el topònim de la vila com a cognom. La família Sitges està documentada de l'any 1116 fins al 1308.

 

El darrer membre de la família, Agnès de Sitges, va vendre els seus drets de castlania a Bernat de Fonollar, que en fou senyor des del 1306 fins al 1326.  Després de la mort de la seva segona muller, Blanca d'Abella, Sitges va passar, per decisió testamentària, a mans de la Pia Almoina i ho estigué fins el 1814. Bernat de Fonollar va ser un cavaller directament relacionat amb la cort del rei Jaume II. Les tombes del noble i la seva muller estan a l'església de Sant Bartomeu i Santa Tecla, entrant a mà esquerra.

 

La vida dels sitgetans d'aquests segles s'organitza al voltant del turó del Baluard on hi havia l'església parroquial, el cementiri, l'hospital, el castell i un reduït nucli de cases, tot tancat per un primer recinte i connectava amb la resta de la vila per un pont al capdamunt del C. Major. La resta del poble el formen els carrers Nou, Tacó i Carreta -que menaven a mar i estaven tancats pels seus respectiu portals-, el carrer de l'Aigua amb un altre portal i el de la Davallada. La presència d'aquest portals demostra que tota la vila estava emmurallada per un segon recinte. Es coneix, també, l'existència de 3 torres situades al Baluard, darrera de l'antic hospital (actual Museu Maricel) i al carrer d'en Bosc, possiblement aixecades l'any 1303. Aquestes torres es troben dibuixades en l'escut de Sitges.

 
«« Primera  « Anterior  1  2  3  4  5  Següent »  Última »»