La "Festa Major de Solsona" esdevé , cada setembre, una expressió de sentiment envers un ritual centenari que desplega un ventall tradicional riquíssim, ple de matisos i elements, que el pas dels segles ha preservat intactes.

La "Mare de Déu del Claustre", excel·lent imatge romànica, i tot l'estol de gegants i improperis que giren al seu voltant, esdevenen avui, amb les seves respectives desimboltures, una de les poques representacions folklòriques catalanes que s'ha mantingut de forma perenne.

Pels Solsonins la Festa Major és quelcom més que un esdeveniment popular festiu, atès que la seva vivència, ja de ben petits, forja un vincle difícilment rompible. Solsona viu la "festa" com quelcom essencial i propi, i no és exagerar afirmar que esdevé part inseparable de la seva particular idiosincràsia.

L'"Agrupació de Geganters"  representa una part essencial d'aquest entramat, atès que és qui ha aglutinat els antics portadors i avui gestiona i executa la part més tradicional de la festa, la que implica el conjunt d'elements folklòrics, amb les seves particularitats, danses, simbologia i tarannàs.

Espurnes,colors, sentiments, devoció i passió gegantera...

La il·lusió de reviure cada any la “Festa Major"!

Propera edició: 7, 8 i 9 de Setembre i durant el Corpus Christy a la Ciutat de Solsona

Solsona, capital del Solsonès ( Lleida )

La “Festa Major de Solsona” és una de les festes populars més antigues del país. Encara avui hom pot identificar-hi patrons intactes des de la seva institució l'any 1653, quan la “Mare de Déu del Claustre” és proclamada patrona de la ciutat, després atribuir-li la eradicació de la temible pesta que assolava Solsona.

Solsona va ser una de les primeres ciutats Catalanes a instituir la Festa del Corpus ( 1331 ) i segurament que molts dels elements incorporats a la processó barroca en honor a la Mare de Déu tenen aquí el seu origen.

Els actes tradicionals com “les pujades” i “baixades”, la tanda de ballets, els “passacarrers”,  les “rodes de foc”, juntament amb una àmplia oferta cultural contemporània, representen un compendi d'actes populars i festius que omplen els carrers estrets del nucli medieval de llum i color. 

 

La finalitat primordial de la festa és la de perpetuar-se, entenent que representa un autèntic tresor cultural i folklòric que la ciutat té el dret i el deure de conservar. Al mateix temps, no cal oblidar que aquets dies són, per a molts Solsonins, unes jornades de festa i retrobament que reforcen l'esperit de pertinença a la ciutat. Per últim la festa també té el compromís de divulgar i donar a conèixer la seva riquesa i fer-ne partícip a aquells qui ho desitgin, Solsonins i foranis.

DIA 7 DE SETEMBRE, LA VIGÍLIA

 

A les 12 del migdia es fa el repic de campanes, primerament repicons, i a les 12 REPIC DE CAMPANES. A la 1, els gegants i bestiari s'esperen a les portes de la casa consistorial; des del balcó, l'alcalde llegeix el pregó i el tro marca l'inici de la festa; just després el pregoner llegeix el ban municipal que crida tothom a la celebració i a engalanar les façanes i, paral·lelament, a la plaça Major té lloc la primera TRONADA de les festes. Tot seguit, els gegants protagonitzen el tradicional PASSACARRERS, que segueix l'antic recorregut de la processó. Formen la comitiva el bou, la mulassa i el drac, els gegants, els cavallets, el pregoner i una banda de música. En acabar, els gegants van fins a la plaça de Sant Joan, on té lloc la final dels gegants, que consisteix en el ball a un ritme cada cop més accelerat de la banda de música.

A ¼ de 9 del vespre les campanes anuncien la primera BAIXADA d'autoritats cap a la catedral, en què l'Ajuntament només vesteix la venera i va acompanyat dels nens del ball de bastons, que baixen fins a l'interior de la capella del Claustre, acte que s'anomena LA SALVE; el clergat resa les pregàries de les primeres vespres de la nativitat de la Verge Maria i, en acabar, es canta la Salve. Tot seguit, la comitiva consistorial puja carrer del Castell amunt fins a les escoles, amb un trajecte il·luminat per les antigues teieres -que només s'encenen per la Festa Major, Reis o per alguna solemnitat molt especial. A les escoles té lloc el CASTELL DE FOCS i, un cop finalitzat, les autoritats i el ball de bastons retornen a l'Ajuntament. 

 

DIA 8 DE SETEMBRE. NAIXEMENT DE LA MARE DE DÉU

 

L'origen de la festivitat d'avui és anterior a l'Església romana i en podríem datar el seu origen aproximadament al s. V . Avui Solsona celebra el naixement de la Mare de Déu amb un cúmul de festes: primerament, la festivitat titular de la patrona de la diòcesi i, segonament, el dia de les "Marededéus trobades".

De bon matí, els trabucaires desperten la població, fent la particular CIRCUMVAL·LACIÓ als valls de les muralles. A ¾ d'11, a la casa consistorial té lloc la BAIXADA de les autoritats acompanyades del bestiari, els gegants, els cavallets i el ball de bastons, fins a la plaça de la Catedral als acords de l'orquestra. A les 11 i després del repic de campanes, es fa l'OFICI solemne presidit pel bisbe de la diòcesi i el capítol de canonges. En acabar, tenen lloc els BALLETS a la plaça Major i, finalment, les autoritats retornen a la casa consistorial, davant la qual els gegants efectuen la seva ballada anomenada pels solsonins la final.

després del tradicional dinar de Festa Major, a ¼ de 7 les autoritats efectuen la mateixa baixada que al matí, però aquesta vegada per assistir a la PROCESSÓ de la Mare de Déu del Claustre, anomenat actes d'homenatge. La imatge i les diferents institucions històriques de la ciutat pugen fins a la plaça, després es retorna a la catedral i les autoritats i els diferents elements retornen a la casa de la ciutat. Aquesta és la pujada més llarga de les festes. Quant els gegants arriben a l'Ajuntament, la parella de joves fa la capta pels carrers de la ciutat. No cal dir que en el programa de 1675 l'ordre dels actes és idèntic a l'actual.

El dia 9 de Setembre,festivitat de la Mare de Déu del Claustre, es repeteix el mateix patró festiu que el del dia 8 al matí.

 

LES PUJADES I BAIXADES

 

L'esquema bàsic de la nostra Festa Major el constitueix un seguit de pujades i baixades que efectua la corporació municipal. Tot i la seva senzillesa superficial, és a l'entorn d'aquests recorreguts que s'ha anat entreteixint tot l'entramat de la festa. Mentre en moltes poblacions la festa grossa es veu reduïda a una plaça i en altres, omple bona part de la vila, en el cas de Solsona cal veure en les pujades i baixades la divisió de la ciutat en dos nuclis, el de l'Església i el del senyor feudal, la funció simbòlica del quals recauria actualment en les autoritats locals. Així, l'Ajuntament, com a representant del municipi, surt de la casa de la ciutat, carrer del Castell avall, i assisteix a l'ofici religiós, de la mateixa manera que les autoritats eclesiàstiques pugen poc després a la plaça Major a veure les danses. Es tracta de la mostra de concòrdia i esforç mutu entre institucions per tirar endavant la festa més representativa de la ciutat, com quan la metxa s'acosta al foc per començar la tronada.

UNA MICA D’HISTÒRIA

 

La història del folklore Solsoní i dels seus “portadors” és centenària, no obstant això podem remuntar-nos a la  festa de la Coronació, de la qual es van complir 50 anys el 7 d’Octubre de 2006, per tal d’entendre la història recent de l’Agrupació de geganters i de la festa.

Aquesta efemèride va suposar un impuls essencial pels nostres improperis, ja que cal recordar que va ser quan es restauraren la major part dels elements, alguns val a dir que amb no massa encert. Malgrat això, aquest fet va justificar, uns anys més tard, la creació de les dues parelles de gegants per part de Casserras.

Els antics gegants que es cremaren durant la guerra civil eren recordats amb nostàlgia i romanticisme fins al punt que els magnífics gegants construïts per la Casa Bolsera de Barcelona el 1940 no van acabar de ser massa valorats. En el programa de Festa Major de 1942 llegim “Si en nuestra ciudad los gigantones anteriores fueron pasto de las llamas en tiempo marxista, tenemos ya otros muy elegantes” i  referint-se al gegant vell “bastante parecido a su predecesor, famoso por su mèrito artístico” Aquest fet va propiciar que fossin substituïts al cap de poc en el marc que conferia una festa com la Coronació.

No obstant això, encara més rellevant va ser la celebració del 25è aniversari de la Coronació, doncs va suposar la confirmació i restauració definitiva del nostre patrimoni folklòric. L’Agrupació de geganters fou convocada per la Vint-i-quatrena i l’Ajuntament per tal d’organitzar la festa al carrer, comprometent-se a realitzar l’enramada a la Plaça Major i a recuperar el ball dels nans. Va ser llavors quan Josep Dalmau realitzà la última coreografia que restava per completar l’exhibició de ballets que avui podem contemplar a la plaça Major.

Resulta just doncs recordar totes aquelles persones que han estat vinculades amb el fet geganter a Solsona, molt abans de la creació de l’agrupació de geganters, des dels artistes escultors als compositors i músics i per descomptat, totes aquelles persones anònimes que han sabut dansar els nostres improperis des fa tants anys, essent la exhibició folklòrica un referent, no només pel valor purament artístic i compositiu, sinó al mateix temps per esser un dels pocs indrets on és té una cura especial per la correcta execució dels “ballets” o els pasdobles.

 

ELS PRIMERS “PORTADORS”

 

Les primeres persones que tingueren cura dels nostres improperis eren anomenats els “portadors” i exercien aquesta tasca a canvi d’una compensació econòmica, al 1677 llegim “quinsa sous pagats als qui aportaren los gigans en la profeso de dia Santicim de Nostra Sra”. En algunes poblacions els encarregats de les peces més feixugues eren presoners i en altres aquells que eren més fornits eren obligats a portar els entremesos sota pena de presó en cas de negativa.

Al llarg dels segles les anècdotes podrien ser extenses, però  en destaca una de quan el dansador de l’àliga vingut des de Manresa va cauré malalt durant 14 dies coincidint amb les Festes del Claustre i amb la consegüent impossibilitat de veure-la dansar.

En la “Topografia Mèdica de Solsona” del Dr.J.Falp Plana del 1900 trobem aquesta curiosa anotació que posa de manifest la procedència i el tarannà dels antics portadors “ Gustan en extremo los payeses del estruendo y la batahola, y de todo lo aparatoso, ello son los que en las procesiones que se celebran en la ciudad, sacan a bailar a los gigantes i hacen correr al “bou”, al “drach” y a la “mulassa” armados de cohetes inflamados que chisporrotean amedrentando a la muchedumbre.”

 

 

NEIX L’AGRUPACIÓ DE GEGANTERS.

 

La tradició dels dansadors i portadors es va mantenir més o menys constant fins que l’any 1973 amb la companyia dels portadors “oficials” un grup de joves, sense cobrar, va començar a entrar en el teixit festiu sota la mirada atenta dels antics geganters, al mateix temps van començar a indagar sobre els orígens i la història dels improperis amb un afany d’entrega i curiositat sense precedents. El punt d’inflexió definitiu es va esdevenir l’any 1974 quan un jove Solsoní va fer dansar una geganta durant el “ballet” tradicional. Finalment, l’entitat es formalitzà l’1 d’agost de 1979 i s’elaborà una comissió per confeccionar els estatuts. Un any després el 10 de setembre 1982 s’aprovà el text i el 11 de desembre del mateix any es formà la primera junta que ha anat precedida per quatre més fins a l’actualitat.

Abans de la instauració de l’entitat la gestió del patrimoni folklòric havia estat motiu d’alguns frecs entre  l’Ajuntament i la Vint-i-quatrena. Passada la Coronació, a tall d’anècdota, la Vint-i-quatrena  va dirigir una extensa carta al consistori on retreia a l’Ajuntament alguns aspectes de la desimboltura i el sufragi dels costos dels improperis on s’hi citava textualment “ Un régimen de propiedad bipartito, con toda probabilidad, continuarà motivando nuevos roces y renovados disgustos”

L’ajuntament no tardà a contestar posant èmfasis en l’ incompliment de l’acord de construir dos gegants vells per part de la Vint-i-quatrena i aprofità per remarcar la visió que tenia el consistori sobre la gestió dels mateixos “El motivo de acordar la confección de dos ejemplares del gigante “Goliat” fué el deseo de unificación de los criterios completamente dispares de ambas entidades”

 

Si a aquests precedents de conflicte i afegim els successos de la festa del Corpus del 1979, que va quedar notablement deslluïda per una manca de coordinació entre les distintes entitats, la poca idoneïtat de les sortides fora de Solsona, on els gegants històrics van esser reemplaçats per gegants de colles o barris sense la solera històrica i moltes vegades artística dels seus antecessors i la manca d’una normativa que protegís i al mateix temps establís els drets i els deures de la manifestació, s’arribà a una situació on va ser indispensable determinar i establir les sortides de les comparses i els motius que les podien induir per així plasmar-ho per escrit.

L’esborrany del text es va consensuar els dies 20 i 21 de Desembre de 1981 i el 20 de gener de 1983 es va presentar el definitiu. Consegüentment les tres entitats van trametre-ho als seus òrgans: l’Ajuntament al Ple, la Vint-i-quatrena de la Mare de Déu del Claustre a la Junta General i els Geganters a l’assemblea General. Un cop aprovat per les tres entitats se signà el 23 d’abril de 1983.

En el “Protocol del folklore geganter de les diades del Corpus i de la Festa Major a la Ciutat de Solsona” queda reflectit quina ha de ser la desimboltura de totes les comparses i els dies en que s’ha d’efectuar, essent aquest text pioner a Catalunya. Avui, són moltes les ciutats i pobles que han copiat el nostre text per poder conservar les seves manifestacions folklòriques en una línia de respecte fidel al sentit de la tradició, esdevenint doncs, un altre tret distintiu del fet geganter a Solsona

 

A banda del compromís amb el patrimoni festiu, els geganters també han vetllat per la conservació d’altres aspectes de la cultura solsonina. Per exemple, la  defensa i recuperació de la banda que llueixen avui els nostres regidors el 1981 com a distintiu típicament Solsoní, anterior a 1626, quan el primer Ajuntament democràtic pensava que era un símbol franquista, com també, la confecció dels vestits dels Agutzils que ja van ser presentats i proposats mitjançant un croquis de Casserras l’any 1981 i no van efectuar-se fins l’any 1994 en motiu dels 400 anys de ciutat.

L’agrupació han organitzat, al seu torn, diverses exposicions en les quals s’ha pogut reunir algunes de les peces folklòriques més importants de Catalunya i on s’han recuperat elements de la festa que restaven en mal estat de conservació. Al mateix temps l’agrupació també ha estat responsable de l’edició de dos audiovisuals ( “memorial dels geganters” l’any 2006 i “ 25 anys de protocol” any 2008), diversos articles relacionats amb la festa i d’infinitat de col·laboracions de diversa naturalesa.

Rebre el títol de Geganter d’honor de la ciutat de Solsona és, segurament, una de les distincions més importants amb la que es pot premiar a un geganter, ja que denota l’entrega per una tasca ben feta cap a la nostra ciutat i cap a la seva principal tradició. Ostenten aquest títol, entre d’altres persones; els antics portadors, els diferents Macips, el mestre Roure i el mestre Casserras, persones sense les quals no es podria entendre el moviment geganter de la nostra ciutat.

 

L’AGRUPACIÓ AVUI

 

Actualment l’agrupació de geganters de la ciutat de Solsona continua treballant per la difusió, la recerca i, sobretot, pel respecte cap a la “festa” vetllant pel seu correcte i tradicional desenvolupament, entenent que la riquesa de la manifestació rau, precisament, en la seva concreció i peculiaritat.

La figura del president, s’anomena Macip Major fent referència als organitzadors tradicionals de les festes dels barris a Solsona, la resta de vocals són anomenats macips i executen distintes tasques dins l’entitat. Des de la seva fundació han tingut la distinció de Macips cinc persones; Jaume Cuadrench i Bertran(1982-1986), Josep Pujol i Montaner(1986-1989), Jaume Caballol i Guilanyà(1989-1998), Víctor Pisa i Vilaseca(1998-2005) i Pere Cuadrench i Tripiana (2005-)

Durant l’any solen ser freqüents les assemblees extraordinàries per tal de debatre sobre temes referents a la gestió dels improperis com també són corrent efectuar reunions de protocol amb l’Ajuntament i la Vint-i-quatrena. De totes maneres els moments més especials es donen durant els dies previs a la Festa Major quan a la placeta del Consell Comarcal s’assagen i s’ensenyen les danses a tots aquells que en volen ser partícips.

Un altre moment peculiar i definitori de l’entitat és el Sopar de Geganters. De bon començament es feien dos sopars un per Corpus i un altre més nombrós per la Festa Major, que és el que actualment se celebra. S’aprofita aquest acte per fer balanç de la festa i agrair la tasca d’aquells socis que han treballat per l’entitat, mentre s’amaneix amb alguna que altra ballada “original” per part dels geganters. Tot hi així no és l’únic acte culinari de la nostra festa, els geganters assisteixen de bon matí al tradicional esmorzar de coca i barreja a les portes de l’Ajuntament, com també en el vermut que ofereix l’Ajuntament cada migdia de Festa Major, tradició que prové d’un antic costum anomenat “Oferiment d’un vi d’Honor” que l’alcalde regalava a les autoritats que concorrien la ciutat durant els dies de les Festes del Claustre.

 

“ Els portadors transcorren per la festa i deixen en el gegant el seu alè i el seu secret, l’improperi recull el relleu i espera la següent nissaga per transmetre els somnis, les pors i les il·lusions d’ algú que ja no hi és però és manté viu en la mirada de vidre d’aquella geganta...És manté present en totes i cada una de les plomes de l’àliga...”

 

 

ELS ÓSSOS

 

No trobem arreu del Principat cap element folklòric d’aquest tipus. Els seus orígens els podríem situar en el transcurs de les antigues festes del Corpus, formant part de l’entremès del ball de Sant Julià.

Fou l’any 1727 quan s’afegiren dos Óssos al conjunt de la comitiva Solsonina, els dos restants, van ser introduïts el 1956, en motiu de la Coronació de la Mare de Déu del Claustre.

Des d’antuvi, la funció dels Óssos ha estat la d’obrir pas mitjançant els seus garrots per permetre la desfilada de la resta d’improperis. El ball actual esdevé una clara al·legoria a aquella antiga tasca.

 

ELS CAVALLETS

 

Els cavallets es crearen l’any 1692, i fins a l’actualitat s’han fet de nou quatre vegades. Aquestes figures folklòriques són presents en vàries poblacions catalanes, on representen les lluites entre moros i cristians. Sembla ser, que a Solsona la representació de la dansa que realitzen simbolitza el domini de les cavalleries.

Ja inicialment fou un element del conjunt folklòric destinat a ser present en el seguici i actualment, encapçalats per un abanderat, els onze cavallers, realitzen el “ballet” que veurem a continuació.

 

EL DRAC

 

Els carrers i places de Solsona contemplen la desimboltura del mateix drac des de l’any 1692, ja que, malgrat les restauracions que s’hagin pogut fer al llarg del temps, la figura que actualment veiem, és la mateixa que s’estrena aleshores. 

D’entre tots els improperis de la “Festa” és aquesta figura la més pesada de totes. Antigament simbolitzava l’Infern i el dimoni en les diferetns processons del Corpus, avui, el drac sembla que hagi tornat a adquirir vida tirant fuets al mateix ritme que el bou i la mulassa i s’exhibeix en aquest ball progressiu i agònic que culmina amb un esclat de xaldigues i foc.

  

ELS NANS

 

La primera notícia que tenim dels nans a Solsona data de principis del segle XX, no obstant això, els seus orígens i simbolisme són incerts. Es creu que podrien haver substituït els óssos quan, per motiu d’algun desperfecte important, aquests no van poder dur a terme la seva tasca.

El 1940 es van refer les figures. Avui cada un dels quatre nans “nous” representa una ètnia diferent: el Blanc, el Negre, l’Indi i el Moro.

El “ballet” que avui composen representa el respecte i la unió entre cultures, esdevenint, així, d’una actualitat molt significant.

 

EL BALL DE BASTONS

 

Sembla ser que els primers a realitzar un “ball de bastons” dins les nostres muralles, foren vuit vailets de la vila de Sanaüja. Anys després, aquests ensenyaren aquestes danses als Solsonins, tal i com consta  al “Llibre de Comptes de la Confraria del Claustre”, i fou el 1680 el primer any en el que es pagà un parell d’espardenyes a cada bastoner.

La indumentària que avui llueixen és idèntica a l’original, quan desenvolupaven la funció de patges de la Mare de Déu durant les processons.

L’actuació que realitzen avui és molt complerta, ja que consta de cinc “ballets”, cadascun  amb música i coreografia pròpies, que recorda les antigues danses que articulaven durant el seguici de les processons.

 

L’ÀLIGA

 

Aquest element folklòric és present al nostre país en aquelles poblacions que gaudeixen del títol de ciutat. La seva presència a Solsona, sembla ser anterior a l’any 1676, quan es troba per primera vegada una referència del sou que es pagà al ballador d’aquest improperi.

El seu ball és solemne i majestuós i conserva els compassos de la música original. Des d’antuvi, fer dansar l’àliga davant d’una autoritat, ha esdevingut el símbol de respecte i homenatge per excel·lència del poble de Solsona.

 

ELS GEGANTS

 

La primera notícia que tenim dels gegants solsonins data del 1675 quan s’en creà la primera parella. No fou fins l’any 1727 quan, amb l’aparició dels gegants joves, quedà establert el quartet que admirem avui.

Al llarg dels anys, els nostres gegants, han sofert diverses reformes que han canviat la seva fisonomia original, exceptuant la figura del Gegant Vell, els trets principals de la qual, han estat plasmats pels diferents artistes fins als nostres dies, essent el que contemplem avui l’obra més rellevant del mestre geganter solsoní Casserras-Boix.

Tradicionalment s’ha donat a aquest ball la significació d’una petició de mà. Segons la interpretació popular, la dansa s’inicia amb la presentació que fa la geganta jove, del seu promès. Segueix un ball de cortesia amb l’acceptació per part dels gegants vells, i acaba amb la celebració del prometatge.