Tot el territori > Atles virtual > Arquitectura i urbanisme

La casa de cos o casa d'un cos és la casa urbana tradicional de les viles i ciutats de casa nostra. Constitueix el tipus més estès de casa per a una família que es desenvolupà durant el període preindustrial i de l'industrialització en paral•lel a la urbanització dels nous eixamples durant segona meitat del segle XIX.

Al carrer de Montserrat es conserven sense tranformacions algunes de les cases de cos de l'època, entre els números 32 i 40.

El casc antic de la Pobla manté el regust de les viles medievals. És delimitat pels portals de Parrau, al nord, i d’Orteu, al sud. Els dos grans carrers que configuren la unitat són el carrer Major i el carrer Llorens Torres. En aquest destaca la gran casa senyorial d’Orteu. La plaça de la Pedrera, lloc tradicional de mercat, ens dóna una idea de la potència del comerç pobletà i de la seva importància dins de l'urbanisme.

Situat a la plaça Porxada, l'Ajuntament de Granollers és un edifici projectat el 1902 per  l'arquitecte Simó Cordomí i Carrera a sobre de l'antiga Casa de la Vila del segle XVI. En destaquen els arcs apuntats dels portals de la planta baixa, la torre del rellotge al seu extrem superior dret i la barreja d'elements neogòtics i modernistes.

L'edifici del col.legi d'arquitectes va ser construït el 1962 per l'arquitecte Xavier Busquets i Sindreu, amic de Picasso, a qui li demanà una obra per la façana. Picasso va dibuixar tres cartrons basats en temes populars, un per a cada un dels carrers als quals donaria el nou edifici.

El central és l'anomenat fris de l'Alegria i inclou balls populars amb gegants i les palmes i palmons del Diumenge de Rams. Carl Nesjar realitzà l'obra sobre pedra negra de basalt coberta de formigó.

Mai no s'ha desmentit que l'arquitecte Busquets, vestit amb l'uniforme de la División Azul, fes una visita a l'arquebisbe de Barcelona amb l'objectiu d'aturar les crítiques de l'Església, ja que un comunista ateu com Picasso no podia fer una obra a la mateixa plaça de la Catedral.