Comarques
Municipis
Tot el territori > Atles virtual > Ports
|
AFEGEIX UN NOU PUNT D'INTERÈS
|
 |
Situada en un dels ports pesquers més importants de Catalunya, la llotja de Sant Carles de la Ràpita disposa d’unes modernes instal.lacions, pensades per fer compatibles la visita de curiosos i turistes amb l’activitat pròpiament professional. Si és cert que es troba a faltar una major proximitat, ja que els visitants queden alçats i separats per un vidre, a través de dues cintes i un sistema de panells en què apareix la tipologia de peix i el preu podreu seguir tot el procés de la subhasta.
El port compta amb 106 embarcacions que porten més de 20 tones diàries. Destaquen el marisc i el llagostí, però també veureu passar el peixet, el pop, la galera, el moll, el llenguado, el llobarro, el rap, la canailla, la daurada, etc.
Si aneu a l’exterior de l’edifici tindreu un magnífic mirador al port i a la serra del Montsià. Com sempre, és recomanable anar-hi a l’hora de l’arribada dels vaixells.
Situat a la costa est de Menorca, el de Maó és el segon port natural més gran d'Europa amb cinc km de llargària. La llargària, el gran calat i la situació estratègica al mig de la Mediterrània occidental l’han fet un port d’abric del qual el mariner genovès Andrea Doria afirmà: “juliol, agost i Maó, són els millors ports del Mediterrani”. Al llarg dels segles ha estat motiu de conquestes i reconquestes de l'illa, de pactes secrets i tractats. Les lluites per la seva dominació han marcat la història de la ciutat. Actualment, combina una funció turística, amb l'arribada de nombrosos creuers durant tot l'any, i una funció industrial, albergant una zona de descàrrega de materials diversos que abasteixen els habitants de l'illa.
A la vorera sud del port es troba la Ciutat de Maó i el poble d'Es Castell, ambdues poblacions disposen del seu passeig marítim, atracció turística assegurada per a tots els visitants de l'illa. A baixamar es troben des de restaurants, bars de copes i botigues diverses fins a un casino de joc. Els restaurants hi són desiguals. Més cars que barats, però en alguns el peix i el marisc hi són exquisits. Els bars de nit estan molt bé, malgrat que no és una zona de gran marxa. Les botigues tenen productes locals i ben pintorescos. L’inconvenient principal és el preu.
Són del tot recomanables les costes que pugen del port, en especial la Costa de ses Voltes o des Moll que us portarà al centre mateix de Maó.
A la vorera nord del port es troba des d'una zona industrial per a descàrrega de vaixells, una central elèctrica i una zona militar fins a nombroses cases d'estiueig dels habitants de l'illa i residència de famosos d'arreu del món. Aquestes cases d'estiueig es reparteixen per les nombroses cales que trobem en aquesta costa nord del port: Cala Rata, Cala Partió, Sa Bassa, Cala Llonga entre d'altres. Malgrat que Menorca no es troba densificada comparada amb altres destints turístics de litoral aquestes implantacions de baixa densitat ocupen una superfície que ja és avui molt considerable. Seguint per la costa nord del port es localitza la Fortalesa de la Mola, fortalesa militar construïda sota el regnat d'Isabel II que avui dia es pot visitar com a reclam turístic.
Dins el mateix port es troben quatre illots, el més gran en extensió és el Llatzaret de Maó, antiga península de Sant Felip que durant el segle XIX es convertí en illot per tal de ser utilitzat com a llatzaret. Actualment segueix essent propietat del Ministeri de Sanitat, serveix com a residència d'estiueig de funcionaris del ministeri i s'hi cel•lebren simposis i congressos científics. El segon illot és l'Illa del Rei en honor al rei Alfons III conquistador de Menorca l'any 1287. Actualment aquest illot està recuperant les seves edificacions a través de la Societat Amics de l'Illa del Rei. En tercer lloc hi ha l'Illa Pinto, illot militar actualment en desús. I el quart i més petit dels illots és l'Illa de la Quarantena, antic llatzaret del port i que més tard va passar a tenir funcions militars (actualment també en desús).
El port dels Alfacs també anomenat port de Sant Carles de la Ràpita és port natural resguardat per la unió de la península de la Banya a la terra ferma mitjançant l’istme del Trabucador. Es tracta d’un dels ports més segurs del litoral català. La boca es troba compresa entre la punta de la Senieta, al sud de Sant Carles, i la punta del Galatxo, a l'extrem oest de la Banya. Té una superfície aproximada de 60 km2. La profunditat màxima oscil.la entre els 6 i els 9 m.
Format per diverses aportacions d’al.luvions del riu Ebre, sabem que ja existia el segle XV, ja que al 1420 s'hi reuní la flota d'Alfons el Magnànim per passar a Sardenya. Abans s’havia utilitzat l’antic Port Fangós.
El port és potser l’indret més emblemàtic de l’expulsió dels moriscos. Del 15 de juny al 15 de setembre de 1610, 41.952 moriscos de Catalunya, el País Valencià i l’Aragó foren embarcats allí cap a les costes nord-africanes. Fou l’embarcament més nombrós dels realitzats a la península.
Entrats al segle XVIII, l’any 1778, va ser un dels ports autoritzats pel rei Carles III per comerciar amb Amèrica.
Durant la guerra contra Napoleó, l’any 1813 hi encallaren 18 vaixells anglesos en intentar endinsar-s'hi, dels quals 13 foren capturats per les tropes franceses.
Pel port s’escapà Sebastià Joan Arbó, autor del clàssic Terres de l’Ebre el 1938 només dos dies abans d’entrar les tropes franquistes.
Finalment, el port també és evocat per Emili Rosales a La ciutat invisible.
A la fotografia, l'actual port de Sant Carles de la Rapita amb la serra del Montsià al fons.
Palamós neix al segle XIII com a port reial de la corona catalanoaragonesa de mans de Pere II el Gran. Palamós va ser una vila fortificada i una important plaça d’armes. A partir del segle XVIII, amb la desaparició de les muralles, experimenta un creixement progressiu. El desenvolupament ha estat impulsat especialment per la indústria del suro al segle XIX i el fenomen turístic al segle XX.
El port de Ciutadella es troba en una badia natural i és un dels ports històrics de les Balears. Es coneix tràfic en ell ja en l'edat Mitja, quan Ciutadella era la capital de la illa en temps de la Corona d'Aragó, però les estructures portuàries no varen adquirir certa entitat fins al segle XIX que es completen o millores les existents. En 1929 s'inicien l'eixample del port, degut a que la seva estructura constituïa una limitació per al port i eslora de les embarcacions. Les obres van finalitzar 30 anys després, en 1962. Avui, hi conviuen llaüts, velers i barques de pescadors i és una de les imatges més típiques de Menorca.
Al passeig que queda a mà dreta, la Marina, hi ha numerosos restaurants que serveixen especialitats locals de peix i marisc. A la zona més interior hi ha els locals nocturns (bars musicals majoritàriament). Més que els llocs de ball em van agradar les terrasses.
Les postes de sol són un espectacle impagable. Les rissagues, però, hi són el fenomen natural més característic.
