Tot el territori > Atles virtual > Curiositats

 

Al número 24 del carrer Elisabets trobem una bústia de fusta i metall per a almoines que data del 1785. La bústia porta inscrita la creu de Malta en baix relleu i una inscripció que diu: “Caritat per los pobres del hospital de Nostra Senyora dels Infants”. Aquesta institució fou fundada el 1370 per Guillem de Pou i albergava un hospici on vivien nenes i nens orfes de set a dotze anys.

Al número 7 del carrer Ramalleres, un escut, un trau d’almoines i un torn de fusta cegat al mur, recorden el lloc on hi havia la Casa de la Misericòrdia. La peça més destacada, el torn, és un forat circular, ara tapat, situat a un metre i mig del nivell del terra. El torn era utilitzat per mares que no podien fer-se càrrec dels seus nadons, no volien donar a conèixer la seva identitat i volien restar en l’anonimat. Així, el nen hi era col·locat fins que, tot fent rodolar la peça, entrava a l’orfenat. Una monja recollia el nen des de l’altre costat i li penjava un segell on apuntava la data d’arribada. Val a dir que la roda era protegida d’una reixa que permetia el pas solament dels recents nascuts d’un tamany mínim. El torn va funcionar des 1853 fins a 1931.

En aquest lloc es creà, el 1583, un hospici per atendre nens abandonats. Més endavant, el 1853, s’hi instal·là la Casa Provincial de Maternitat i Expòsits, a la qual es van traslladar els expòsits de l’Hospital de la Santa Creu menors de set anys. L’assistència d’aquest centre era a càrrec de les germanes de la caritat.

Aquesta institució fou una de les primeres de maternitat que s’establiren a Europa.

Al barri de l'Eixample de Barcelona, hi podem visitar un bon grapats d'interiors d'illes de cases, convertits en parcs públics. Aquest n'és un exemple entre els carrers Roger de Llúria, Consell de Cent, Bruc i Diputació, amb entrada des del primer. Una antiga torre-diposit d'aigües d'una déu que s'hi explotava, ha estat convertida en monument que presideix una petita bassa on a l'estiu s'hi poden banyar els nens.

El termòmetre és obra de Pere Ricard Biot i es troba situat al número 40 de l’Avinguda del Portal de l'Àngel.

 

El termòmetre s'aixeca a 4 m del nivell de terra, a partir de la primera planta de l'edifici de quatre pisos, i assoleix una alçada de 24 m, i està adossat amb 1,50 m. de voladiu i situat a 1,50 m. de la mitgera de la finca de can Cottet. Es col.locà deixant lliures 0,60 m. des de la façana per tal de reduir la visibilitat al mínim. El seu pes es calcula en dues tones, i és destacable el gran nombre de bombetes que hi ha a l'interior. El seu dissenyador fou un dels propietaris de l'empresa, Rolando Cottet, gran aficionat a les arts plàstiques; l'autor del projecte va ser l'arquitecte Pere Ricard Biot.

 

El termòmetre és tot un reclam de la casa can Cottet, fundada l'any 1902 pel francès Constantino Cottet, i és un element certament emblemàtic de l'avinguda del Portal de l'Àngel. L'any 1998 es va rehabilitar la façana i el termometre. 

 

El termòmetre mesura la temperatura entre menys 5 graus fins 40 graus centigraus, però el destí va voler que el dia de l'estrena, precipitada per les gelades de febrer del 1956, la temperatura baixés fins a –7 graus. El juliol del 1982, el de l'incendi de Gavà que va cobrir de cendra la ciutat, la temperatura va arribar als 37 graus i l'últim tram de bombetes del termòmetre es va fondre.

 

L'establiment comercial can Cottet va decidir la instal.lació d'aquest element, inspirant-se en un termòmetre de Copenhaguen, per tal de promocionar la venda dels seus productes, entre els quals hi ha ulleres, lents de contacte, audífons, microscopis i telescopis. El termòmetre va ser instal·lat per tècnics alemanys l'any 1956, després que Opti franco-española Cottet, SL, demanés pressupost a dues empreses: una danesa, Batta, i un altre alemanya, M.K. Jucchelm. Sota l'import de 500 marcs va guanyar l'alemanya davant les 10.000 corones que demanaven els danesos.