Tot el territori > Atles virtual > Els castells

Documentat el 1078 a través d'una venda que van formalitzar Joan Oromir i la seva esposa Adelaida, va pertanyer a Berenguer Ramon i al seu fill Arnau Berenguer que el va cedir a Santa Maria de Solsona que el tingué fins al segle XIX. El cognom Malgrat apareix relacionat amb els castlans del lloc a la fi del segle XIII.

Actualment és un casal reformat que presideix el petit poble homònim situat a la dreta del riu Sio. El petit grup de cases que formen Malgrat de Segarra és una entitat de població de Cervera.

L'església de Santa Maria, esmentada ja el 1104, és d'origen romànic, tot i que molt restaurada, i és sufragània de la de Sant Miquel de Prenyanosa.

 

A desgrat de la importància de l’actual castell de l’Aranyó, que la seva rodalia fou conquerida als andalusins a la primera meitat del segle XI, i que el terme de l’Aranyó es documenta l’any 1120, les primeres notícies històriques no són anteriors al segle XIV. L’any 1381, el castell pertanyia als nobles Montsuar i el domini passà després a Arnau d’Altariba l’any 1424 i, successivament, als Burguès i Agulló.

 

L’edifici actual és el resultat de les reformes endegades cap al 1569 i que van canviar totalment la fesomia de la fortalesa medieval. En realitat, es va tractar d’una veritable reconstrucció que va donar lloc a un castell-residència en què les exigències defensives es combinaven amb la funció residencial, solució de compromís molt habitual a les fortificacions de la Segarra postmedievals.

 

Com a nota curiosa, cal destacar que al segle XIX el castell de l’Aranyó fou propietat dels Pedrolo-Gomar, família del cèlebre escriptor català Manel de Pedrolo, nascut a l’Aranyó l’any 1918.

Les Sitges és un veinat situat a uns 2 km de Florejacs i a poc més de 10 km de Guissona i Ponts, a la conca del Llobregós. Està presidit per l'impressionant castell de Les Sitges. Lloat per Vidal Vidal, Josep Pla i Martí de Riquer, és un magnífic exemple de fortalesa residencial baix medieval.

 

Tot i que l'origen del castell es situa al segle XI, la major part dels elements conservats són del segle XIV. L'edifici actual es composa d' un cub de pedra de planta rectangular, amb parets atalussades i torre mestra també de planta rectangular.

 

Exteriorment, exhibeix una aparença guerrera, donada per dos elements principals: la magnífica torre mestra, rematada per merlets, i la murallada atalussada, que conserva diverses espitlleres, merlets amb permòdols i restes d’un matacà sobre la porta principal.  L’interior ens revela un seguit d’àmbits senyorials que el fan un model prototípic del castell-palau gòtic.  La seva estructura s’organitza a partir del pati central i gira en torn a la torre mestra, que conserva -a vuit metres del terra- la porta primitiva d’accés.

 

La propera església romànica de Sant Pere i l'encant del lloc complementen una magnífica escenografia que ens situa a l'Edat Mitjana.

 

Aquest any 2009, el castell obre les seves portes i es presenta al públic amb regularitat, per primera vegada en deu segles d’història, amb vocació d’esdevenir nucli de promoció d’esdeveniments culturals, lúdics i socials. Per concertar visites, lloguer d’espais o rebre més informació, cal trucar al o consultar el web www.castelldelessitges.com.

Fins a les darreries del s. XIX, Tremp fou una ciutat tancada per muralles, relligades per 6 torres de defensa, de les quals actualment en resten tres: la de Mingo, prop de l'entrada de Capdevila, la de la Sagristia (a la fotografia), propera a l'absis de l'església i la que teniu al davant, la dels padres, al costat del Portal de Soldevila. Al peu de la muralla, i per tal de reforçar les mesures de defensa, hi havia un fossat, el vall, del qual pren el nom l'actual passeig que porta fins la plaça de la Creu.

De fet, la història de Tremp ve marcada per la seva posició geogràfia. La vila cresqué al voltant de l’església de Santa Maria (segle XI) emmurallant-se progressivament a mesura que esdevenia un important entre comercial. Destruïda i saquejada el 1368 per les companyies blanques de mercedaris francesos va refer aleshores el recinte fortificat que ha arribat fins als nostres dies.

L’estructura fortificada ha fet que Tremp hagi estat una plaça important en les guerres dels Segadors, de Successió, del francès i carlines.

Si us decidiu, l'Oficina de Turisme és a la plaça de la Creu.l

 

Situat a la part alta del tossal que domina el Cardener, el castell data del segles XII-XIII. La torre de l’homenatge (del segle XII) ha quedat a dins l’edifici en la posterior rehabilització que es va fer. En el seu origen, el castell de Súria formava part de la línia de frontera amb els sarraïns, que passava pel Cardener.

 

Al segle XIV va passà a domini dels Cardona transformant-se del primitiu castell-torre en un castell-residència.

 

El castell de Súria està situat a la part més alta d'un tossal que domina el riu Cardener dins del poble vell de Súria. Durant molts anys, la plaça forta de Súria presidida pel castell, va ser un punt estratègic d'interès militar. El castell dominava durant l'edat mitjana la denominada Ruta de la Sal al seu pas pel riu Cardener, així com també la seva producció.

 

A mitjan segle XX, havia servit d'estació del telègraf òptic i es comunicava amb les estacions de Manresa, Cardona, Serrateix i Castelltallat. El gran casalici fou utilitzat fins a una època relativament recent per a escola, calabós i per a altres serveis municipals.

 

Actualment està habilitat com a Centre d'Interpretació del Poble Vell, i és visitable. Allí, la veu del castlà us anirà descobrint els secrets del castell i la història del Poble Vell.