Onsortir
 
 
 
 
Comarques   
Municipis   

Tot el territori > Atles virtual > El Gòtic

AFEGEIX UN NOU PUNT D'INTERÈS
 
 
Catedral de Girona
Per: rosemp
 
  • Actualment 79/5 estrelles.
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
 Votacions: 6

La catedral de Girona, del segle XIV, té la nau gòtica més ampla del món. Inicialment es projectà amb tres naus i fer-la en una nau única provocà discussions i una suspensió de les obres que duraren 50 anys. El que més ens impressionarà és la grandiositat del seu espai i el delicat joc de llum i penombra que hi fan els finestrals.

 

De l'antiga catedral romànica se n'ha conservat poca cosa, només el campanar o Torre de Carlemany i el claustre.. Durant l’ocupació musulmana entre els anys 715 i 785 va ser transformada en mesquita.

 

A partir de 1312 es van iniciar les obres de la catedral gòtica sota la direcció dels germans Farevan, que, amb la col•laboració de l'escultor Guillem de Corts, van aixecar la girola tot mantenint les tres naus del segle XII.

 

El 1357 es van reprendre les obres i cap al 1360 els mestres Saplana i Sacoma van plantejar una proposta audaç: reduir a una de sola les tres naus de l'església. Les obres van quedar paralitzades, ja que ningú no s'atrevia a donar-hi el vistiplau. Finalment, es va cridar a consulta dotze experimentats mestres d'obres de Mallorca i del Principat, perquè prenguessin una resolució. Prendre la decisió no devia de ser fàcil, ja que van caldre dos consells, els anys 1386 i 1416, per donar suport a la construcció d'una única volta, la més gran que s'ha construït a Occident després de la de Sant Pere de Roma.

 

Entre el 1680 i el 1733 es va construir la façana barroca, al capdamunt d'una llarga escalinata, que haurem d’ascendir per arribar al temple. Té aspecte de retaule i és rematada per una gran rosassa amb vitrall del mestre Francesc Saladriga que representava l’Assupció.

 

Entre els tresors de la catedral de Girona cal esmentar el conjunt de l'altar major, format per un retaule disposat sota un baldaquí. Tots dos són del segle XIV. Darrere seu trobem el marmori Tron de Carlemany (segle XI). És una imatge d'alabastre policromat de Sant Carlemany, obra de Jaume Cascalls, també del segle XIV. Tot i que es tracta d'una imatge molt venerada, ni l'emperador no es va guanyar aquesta dignitat ni la imatge li correspon, sinó que retrata el rei Pere III.

 

Al museu de la catedral, obert a les sales capitulars, es conserven el tapís de la Creació, del segle XI, i un valuós exemplar del comentari a l'"Apocalipsi" del Beat de Liébana, més conegut com a Beat de Girona, fet l'any 975 a l'"escriptorium" del monestir de Tabara, a Zamora.

 
Església de Nostra Senyora dels Àngels. Llívia
Per: mataruca
 
  • Actualment 125/5 estrelles.
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
 Votacions: 3

Nostra Senyora dels Àngels de Llívia s'inicià a finals del segle XVI i fou acabada completament el 1617. Externament presenta tres torres amb obertures de defensa. Sobresurt per la combinació estilística: la nervadura de gòtic català i una porta d'estil renaixentista decorada amb ferro forjat. El fet que en la construcció s'aprofitessin els materials d'una església preexistent podria explicar la presència de ferratges a la porta de finals del segle XIII.



A l'interior es conserva la talla de fusta de Sant Crist de mitjan segle XIV dedicada a la protecció dels traginers que transportaven oli i vi del Rosselló a la Cerdanya. També una capa pluvial i dalmàtica, donatiu de Carles V a la vila. L'altar és barroc navarrès del segle XVIII i substitueix el que fou cremat per la Guerra Civil. Avui està considerada Bé Cultural d'Interès Nacional.



 
Catedral de Menorca, Ciutadella
Per: martolive
 
  • Actualment 70/5 estrelles.
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
 Votacions: 5

 

Església fundada en honor de Santa Maria per Alfons II el Liberal després de la conquesta de Menorca el 1287. Ordenà la seva construcció tant sols 45 dies després de la presa de la ciutat en el mateix lloc en què hi havia la mesquita musulmana. Ara bé, va ser edificada durant tot el segle XIV. L’església aixecada sota l’estil gòtic català té una sola nau que condueix a un absis poligonal i a la qual s’obren diverses capelles, testimonis de diferents moments històrics i estils artístics, entre les quals destaca la capella de les Ànimes, construïda el 1670 i que és un dels exemples de l’art barroc més interessants de l’illa.
 
Basílica de Santa Maria de la Seu
 
  • Actualment 75/5 estrelles.
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
 Votacions: 4

La concepció arquitectònica és característica del gòtic català: austeritat en la decoració i predomini dels volums horitzontals, amb una gran amplada de nau. Les obres van començar el 1325, però fins al final dels segle XV no es va acabar el temple. La façana principal és neogòtica, dissenyada per Alexandre Soler i March assessorat per Antoni Gaudí. La Seu també resulta  de gran interès per les obres d’art que conserva a l’interior, especialment pel conjunt de retaules gòtics.

Horaris d’obertura de la Seu:
De dilluns a divendres de 9:30 a 13:30h i de 16:00 a 19:45h.
Dissabtes, diumenges i festius de 9:30 a 14:00 i de 17:00 a 20:00

Preus:
Visita a la basílica: 1€
Visita al Museu: 1€

Baixada de la Seu, s/n
Manresa


Visita als claustres: 1€
Projecció Audiovisual “La Seu de Manresa”: Cada diumenge a les 12, gratuït
Horari misses:
Diumenges i festius: a les 7:00h, a les 10:00h, a les 11:30h i a les 19:00h.
Dies feiners: a les 9:15 i a les 19:00.
Horari del Museu històric de la Seu:
Cal trucar per fer reserva prèvia

 
Ajuntament de Vilafranca
Per: nuvalls
 
  • Actualment 83/5 estrelles.
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
 Votacions: 3

L'Edifici de la Casa de la Vila és molt antic, la part lateral de l'edifici que dona al carrer de Santa Maria forma un estil arquitectònic gòtic civil del segle XVI mentre que la façana reconstruïda l'any 1909 és de caràcter modernista.
La visita a l'interior de l'edifici comença a la planta baixa on es poden veure unes sitges molt antiges (s. XIV-XV) i un conjunt de voltes de pedra d'estil gòtic.
Pujant per l'escala principal es troba el Saló de Sessions, decorat en un estil propi de principis de segle amb un interessant cadiratge de gran qualitat i una galeria de quadres de fills il.lustres de a Vila i dos coneguts episodis de la història de la vila.
La sala de Sant Ramon,annexa al saló de plens, més coneguda com a sala Pau Boada per les pintures murals de gran qualitat artística, realitzades per aquest conegut pintor vilafranquí amb temes alegòrics de la vida penedesenca.

 
1  2  3  Següent »  Última »»