Tot el territori > Atles virtual > Curiositats

A la façana de la casa de l'Ardiaca de Barcelona, actualment Arxiu municipal d'història, hi trobem una bústia de caire excepcional, esculpida en pedra i amb diverses representacions escultòriques.

La bústia va ser encarregada pel col·legi d'advocats que l'any 1905 tenia la seu en aquell edifici, a Lluís Domènech i Montaner, que els hi estava dissenyant la decoració de la seu. L'esculpí Alfons Juyol i Bach.

Hi podem veure a la part superior l'escut del col·legi, cinc orenetes volant, i a la part inferior unes fulles d'heura i una tortuga.

Preguntat Domènech pel degà dels advocats, sobre la simbologia de l'escultura, la versió que li va donar era que les orenetes són la justícia que vola molt alt, i que la branca ondulada d'heura amb la tortuga al final representa el lent camí que aquesta seguia. Al suggeriment de la junta del col·legi, que en lloc d'escultures s'hi posés una inscripció al·lusiva a la professió, diu la llegenda que Domènech els va contestar: sí, hi podríem posar "Advocats i procuradors, a l'infern de dos en dos". La junta aprovà la tortuga per unanimitat.

La versió que ha arribat a l'autor d'aquestes línies per via familiar, és mes senzilla: les orenetes representen la velocitat desitjada de les cartes, i la tortuga la real.

Probablement Guifré el Pilós nasqué al castell de Rià, fill del comte d’aquelles terres Sunifred I. El castell va ser derruït el 1672 pel rei Lluís XIV ja que representava un símbol de catalanitat. Una senyera marca el seu antic emplaçament.

La Font de Canaletes és el lloc predilecte de celebració de les victòries del Futbol Club Barcelona. Aquesta tradició de celebracions neix als anys trenta quan els aficionats al futbol sense cap mitjà per conèixer els resultats dels equips catalans acudien a la redacció del diari La Rambla, que dirigia Josep Sunyol (l’altre president assassinat pel Franquisme) a llegir una pissarra, amb resultats dels partits, que es penjava davant la font de Canaletes. Això motivava que les celebracions es donessin al mateix lloc, fins que s’arribà a convertir en un punt de celebració habitual dels grans triomfs esportius.

La font és de ferro. Data del segle XIX. Té quatre brolladors i està coronada per un fanal de quatre llums.

 

Aquest espai ocupa una part de l’antic cementiri que envoltava l’església de santa Maria. El cementiri es va traslladar al Pedró al llarg de la primera meitat del segle XIX en un immoble pensat per aquest ús, i més tard, al 1987, al lloc actual. Els immobles que limitaven amb aquesta plaça allotjaven els preveres de l’església i també hi havia la casa de l’almoina del pa.

A mitjan segle XIX, el sistema d’enllumenat predominant a Barcelona era el de gas, però a causa de la seva dificultat de canalització, en alguns carrers fou substituït pel petroli. En aquells moments, l’ús d’aquest combustible s’estava generalitzant, tant per a la tracció dels vehicles de motor nous com per a determinades cuines.

L’any 1885, el carrer de n’Amargós va esdevenir el primer de Barcelona que estava il·luminat amb petroli. Tot i que el 1910, especialment a la Barcelona Vella, hi havia més de 900 fanals que funcionaven amb petroli, molt aviat competidors tan forts com el gas o l’electricitat van arraconar progressivament aquest combustible com a sistema d’enllumenat. El petroli va desaparèixer totalment dels fanals barcelonins l’any 1913.