Tot el territori > Atles virtual > Personatges

El gran moment de la cuina catalana actual té les seves arrels en personatges que van donar dimensió al receptari popular, alhora que introduïen les doctrines dels grans xefs de París i Londres.

El manresà Ignasi Domènech va fer els seus primers passos gastronòmics quan la ciutat vivia la febre de l'or. Va ser el primer català que va combinar el fet de ser un mestre en les arts de la taula amb la divulgació a través dels llibres. Deixeble d'August Escoffier a Londres, va treballar a París a principis de segle. Després es va traslladar a Barcelona, on va escriure llibres que avui són objecte de col•leccionisme. Plats com el poti-poti, el pollastret rostit amb samfaina, els macarrons a la benedictina, les perdius fetes al príncep o a la graella, amb salsa olesana, el plateret de cabrit i la llagosta a la catalana mostren el seu esforç per recuperar receptes que sovint reflecteixen la cuina de la seva pàtria natal, el Bages.

Carmelina Sánchez-Cutillas és una de les poques escriptores valencianes de la postguerra que va escriure en català. Nascuda el 1927 a Madrid, va viure un curt temps d’infantesa a Barcelona i per traslladar-se després a Altea. Amiga de Vicent Andrés Estellés, amb qui encapçalà la generació poètica dels 50, Joan Fuster o Sanchis Guarner, “la seva elegància, classe social i sensibilitat feien d'ella un personatge singular entre la gent que es dedicava a la literatura catalana a València” assegura l'editor Eliseu Climent.

Matèria de Bretanya, escrita el 1975 i guanyadora del Premi Andròmina de Narrativa, és la seva obra més popular en la qual evoca la seva infància a Altea. La novel.la ocupa un loc preferent en la recuperació de la cultura i la llengua pròpies que es viu a partir de la dècada de 1970 al País Valencià. Altres obres conegudes són Els jeroglífics i la pedra de Rosetta (1976) o, en poesia, Llibre d’amic i amada (1980), amb què posava fi a la seva vida literària.

Va morir el 22 de febrer de 2009 a València on fou enterrada.

Per saber-ne més: http://www.escriptors.cat/autors/cutillass

Ramon Cabrera va néixer al 1806 a Tortosa. De petit al van enviar al seminari de Tortosa però el va deixar el 1833 per unir-se a l'aixecament carlista. Les seves dots de comandament van fer que un any després el general Carnicer el nomenés coronel i després de la mort d'aquest accedís al capdavant de les tropes carlines d'Aragó i del País Valencià. Aquell mateix any, el general lliberal Nogueras va afusellar la mare de Cabrera, Maria Grinyó, en resposta als afusellaments massius ordenats per Cabrera després de la batalla de Rubielos. Els dos anys següents, 1836 i 37, va comandar les campanyes a la Manxa, l'Alcàrria i Sòria, arribant fins a les portes de Madrid, però va haver de tornar al Maestrat en ser derrotat i ferit a les batalles de Rincón del Soto (la Rioja) i Arévalo (Sòria). L'any 1838 conquerí Morella i la convertí en capital del seu territori. El pretendent Carles el va nomenar compte de Morella en agraïment als seus serveis.
L'any 1839, ja malalt es retirà a França, però vuit anys després, el 1848, tornà en combat reunint un exèrcit de deu mil homes i començà la segona Guerra Carlina o Guerra de Matiners. Després d'una sèrie de derrotes als Pirineus, va haver de retirar-se de nou a França. Derrotat, va exiliar-se a Anglaterra on es va casar l'any 1850 amb Marianne K. Richards, una dama anglicana de l'alta societat anglesa. Va morir el 1877 a Wentworth, prop de Londres.

Cabrera és un mite romàntic però va ser víctima també d’una llegenda negra. Avui, els pobles en què regnà reivindiquen l’heroi llegendari.