Tot el territori > Atles virtual > El Romànic

  L'església de Sant Pere el Gros es troba en una lleugera elevació del terreny prop a la confluència del Torrent Salat amb el riu Ondara. És l'únic testimoni que resta d'una antiga fundació  benedictina. L'església és un interessant edifici romànic del segle XI, de planta circular, coberta amb cúpula i amb un absis que sobresurt a l'exterior.

Esmentada per primera vegada el 1072, fou donada per El·lemar i Ermessenda a Sant Pere de Rodes el 1079 perquè s'hi fundés un monestir, com que aquest no es pogué dur a terme, el 1081, Guillem Ramonde Cervera i la Arsenda en feren donació al monestir de Ripoll, que hi establí un priorat benedictí.

És un dels pocs edificis de planta circular que es poden trobar al Principat. El diàmetre interior és de 5 m i l'exterior de prop de 10. La grossària dels murs permet una escala interior que du a la teulada. El parament, disposat amb certa regularitat, presenta un mur extrior pràcticament llis en el qual s'obres dues finestres de doble esqueixada i de proporcions desiguals. Coronant la coberta s'eleva una espadanya simple. La porta d'entrada amb arc de mig punt, oberta en el mur, es troba desplaçada del que seria l'eix longitudinal que definex l'interior.

Està emmarcada dins el conjunt d’esglésies romàniques de la Vall de Taüll. Construïda al segle XII consta de 3 naus amb el sostre de fusta. Destaca la torre quadrada del campanar. Les pintures murals es troben actualment al MNAC. Construïdes amb l’estil arquitectònic importat de la Llombardia, el conjunt d’esglésies van ser finançades amb els diners rebuts per la participació dels nobles a les campanyes per recuperar Barbastre i Saragossa.

 

L’església del Roser de Súria s’anomenava antigament de Sant Cristòfor. D’origen romànic del segle XII, l’edifici que veiem avui és fruit de l’ampliació de 1868 quan es construïren les dues naus laterals.

 

De l’estil romànic en resten els absis i el campanar, ambdós sobrealçats en èpoques posteriors en bona part per contribuir a la defensa del Poble Vell. L’absis és semicircular i diferencia clarament les dues etapes constructives. El mateix succeeix en el campanar: l’esvelt acabament que veiem avui és una obra de finals del XIX quan ja havia perdut el seu interès defensiu. Tot i així conserva una finestra al primer pis, i dos pisos més amb finestres geminades i capitells trapezials. La gran finestra central i una de petita lateral amb una bella arquivolta de motius geomètrics són també d’origen romànic.

 

L’església, juntament amb el castell, culmina el conjunt històric del Poble Vell.

Esglèsia construida entre els segles XI i XII. Consta d'una sola nau, capçada per un absis semicircular que conserva la decoració característica del primer romànic.

L'església de Sant Salvador de Concabella, al municipi de Plans de Sió (la Segarra), és una bella mostra d'art romànic d'influència mossàrab. De la mateixa manera que a les properes esglésies d'Agramunt o de Cubells, l'art i la perícia escultòrica dels picapedrers mossàrabs varen deixar-hi uns forta petjada en els detalla de la façana i de l'interior.

Sant Salvador és una altra perla amagada de la Segarra, a poques passes del colossal Castell de Concabella, ben aviat (confiem!) centre de referència del turisme i la cultura de les terres de la Plana de Lleida.