Tot el territori > Atles virtual > Pobles, ciutats i barris

Situat a 680 metres d’altitud és el poble més alt de la serra de Llaberia, a la qual dóna nom. És un apèndix gairebé despenjat del terme municipal de Tivissa. Llaberia ens sorprendrà pel seu aïllament. El conjunt urbà conserva intacta l’arquitectura i la distribució medieval, a més d’estar molt ben conservat.

Al nucli destaca l’església romànica de Sant Joan Baptista construïda a finals del segle XII entre les parets de l’antiga torre de defensa. És una església sobrealçada i fortificada. Per sota de l’actual coberta, fent de sòl a les golfes creades en sobrealçar el temple, encara és visible la coberta primitiva de dues aigües amb lloses perfectament graonades. S’hi accedeix fàcilment pujant unes escales. El Museu del Bast és una evocació de la figura del traginer.

Ben a prop el cim de la Miranda de 919 m ens oferirà unes vistes infinites sobre el Camp de Tarragona, les terres de l’Ebre i el Montsant.

Tenim notícia de Sossís l’any 973, quan fou donat al monestir de les Maleses. És a mig quilòmetre del riu Noguera Pallaresa, però es creu que antigament estava situat a l'altra banda del Noguera, prop de Gramuntil. El poble va créixer després de l’època medieval entorn l’església de la Nativitat de la Mare de Déu. L’església és un edifici de pedra de tres naus amb campanar d’espadanya. També en destaca el portal adovellat. Antigament el nucli de Sossís fou molt important per les mines de carbó i la fusta del Bosc de Baiarri. El paisatge dels voltants combina les muntanyes amb camps conreats i ordenats amb una gran harmonia.

Actualment forma part del municipi de la Conca de Dalt.

 Tortosa ja va ser una ciutat romana sobre un assentament ibèric. El seu riu navegable la va fer un punt de gran interès comercial des de l'antiguitat, i va arribar a ser la capital fortificada d'un regne de taifes musulmà.
Reconquerida pel compte de Barcelona, la seva fortalesa, anomenada la Suda, es va convertir en un dels castells més importants del flanc sud del comptat. És el punt des d'on d'ha pres la fotografia i que domina tota a ciutat.
També s'hi va recuperar el bisbat i es va edificar una catedral gòtica a l'espai que havia ocupat una mesquita, que al seu torn havia substituït una església paleocristiana.
La seva importància comercial com a centre d'un gran territori supracomarcal que abasta fins el nord del País Valencià i el sud de la Franja de Ponent, s'ha mantingut intacte fins l'actualitat.

Situat al centre geogràfic del Collsacabra, els carrers empinats i les cases amb balcons de fusta dels segles XVI i XVII fan del nucli de Rupit una síntesi única de bellesa rústica. Una de les cases està reproduïda al Poble Espanyol de Barcelona. Un pont penjant, amb peces de fusta en el trespol, sobre la riera, uneix les dues ribes.

Hi destaquen dues mostres de romànic: en primer lloc, Sant Joan de Fàbregues, situada als afores de Rupit i envoltada d’una extraordinària vista dels límits del Collsacabra amb les Guilleries. De l’església i el castell en tenim notícia des de l’any 968. En segon lloc, l’església de Sant Llorenç Dosmunts a Pruit, poble annexat a Rupit i compost per masies disseminades al llarg del seu terme, on també hi ha l’església de Sant Andreu. Altres monuments romànics d’interès són Sant Andreu de Pruit, Sant Joan de Fàbregues i Sant Miquel de Pruit.