Tot el territori > Atles virtual > Pobles, ciutats i barris

Adreça: c/ Major, 6
Telèfon:
Fax:
A/e:
Web: www.arbucies.cat/ca/oficina-de-turisme

Descripció:
Informació turística de la Vall d’Arbúcies i el Montseny (rutes, allotjaments…) i informació turística de la comarca de la Selva, del Principat de Catalunya, dels Països Catalans i de la resta del mon.

Horari:
De dimarts a dissabte: d'11 a 2 del migdia i de 5 a 8 de la tarda
Diumenges i festius: d'11 a 2 del migdia (mesos de juliol i agost d'11 a 2 del migdia i de 5 a 8 de la tarda)

 

Es Grau és un nucli tradicional de Maó de 167 habitants. És un dels llocs d'estiueg més antics de la gent de Maó, ja que les primeres casetes daten de finals del segle XIX. Avui, hi ha una intensa vida social, turisme, té associació de veïns i celebra les seves festes al juliol.

 

La platja des Grau, separada per una massa boscosa de l'albufera, és gran i d'arena fina, amb aigües poc profundes. Forma part del Parc Natural de s´Albufera d´Es Grau. La badia està molt ben conservada i caminant es pot arribar a recòndites i solitàries cales.

 

A l'estiu, cada dia surt dels molls una barca cap a l'illa d'en Colom.

 

Sant Feliu Sasserra descobreix al seu interior un interessant nucli antic. L’antiga Casa del Consell i Jurats del Lluçanès és un edifici d’estil renaixentista que del 1611 al 1714 va ser la seu de la sotsvegueria del Lluçanès. L’església parroquial destaca per la seva portalada del segle XII. La casa de Sant Pere Almató conserva encara la cambra del Sant i un oratori. Al Centre d’Interpretació de la Bruixeria podeu fer un suggestiu recorregut per aquest fenomen ancentral present a totes les cultures i en totes les èpoques a través d’alguns dels seus episodis més dramàtics. Us servirà per obrir boca abans d’anar al Serrat de les Forques, calvari de bruixes i on fou penjada l’última de Catalunya. També és un magnífic mirador del poble i la comarca. Cada any els dies 31 d’octubre i 1 de novembre hi té lloc la Fira de la Bruixeria.

El municipi es troba situat al costat oriental de la Península del Cap de Creus. El fet que Cadaqués es trobi enmig d'aquests massissos rocallosos en contacte amb el mar, va fer que el poble quedés pràcticament aïllat de la resta del continent fins a finals del S. XIX. on la seva única sortida era el mar.

 

Els primers documents que esmenten Cadaqués daten de voltants de l'any 1000. De l'antiga vila fortificada queden un Baluard, que actualment acull les instal.lacions de l'Ajuntament, i un portal d'arc rebaixat que donava a la platja.

 

En el punt més alt del nucli antic trobem l'Església Santa Maria. És un edifici del gòtic tardà, iniciat a mitjans del S. XVI i acabat el S.XVIII. A l'interior hi trobem un prodigiós retaule barroc de fusta fet el 1725 i dorat el 1788, dissenyat per Jacint Moretó i dut a terme per Pau Costa. La relació de Cadaqués amb l'art s'estableix a través del pintor Salvador Dalí, el qual, encara que nascut a Figueres, va estar vinculata la veïna badia de Portlligat on els anys quaranta, es va construir la seva curiosa residència.

 

Des de molts anys abans, però, Cadaqués ja era el lloc triat per passar curtes o llargues temporades de tranquil.litat per molts artistes i intel.lectuals que li van donar un gran prestigi i renom, sobretot en els cercles de pintors i artistes plàstics.

Santa Maria d’Oló està situat al nord-oest de la comarca del Bages i toca amb la
comarca d’Osona. Es troba a 30 Km de Manresa i a 25 Km de Vic .