L’església de Santa Maria va ser bastida a finals del segle XII per Arnau de Santmartí com a església del castell i consagrada el 1204. Va ser restaurada el 1906 per Josep Puig i Cadafalch i catalogada com a monument històric artístic per la Generalitat republicana el 1931. L’església té una única nau i en destaca l’absis tan interiorment com exterior, considerat un dels més sobresortints del romànic català.
A l’interior hi trobem el retaule de l’Ascenció del Senyor, del 1421 atribuït a Jaume Cabrera.
Durant les obres de restauració es descobrí la talla romànica de la Mare de Déu del Castell, però fou destruïda el 1936.
Santa Maria de Covet és una de les esglésies romàniques de més interés de Catalunya. Molt ben conservada, destaca per una galeria, a l'interior, sobre la portalada, a la qual s'hi accedeix per dues escales de caragol exteriors a la nau principal. Consta de quatre arcs amb cinc capitells de gran valor escultòric. La portalada, a ponent, amb quatre arquivoltes, està profusament decorada amb elements figuratius, vegetals i geomètrics en l'estil de l'escola tolosana. El campanar, molt massís, podria provenir d'una antiga torre militar romana. La planta de l'església és d'una sola nau, amb transcepte i tres absis que miren a llevant. L'edifici domina totalment el petit poble de Covet, al municipi d'Isona i Conca Dellà.
L’església s’alça sobre una antiga fortificació romana. Encara ara és fortificada i sobrealçada i l’actual pica baptismal és, de fet, una antiga banyera que utilitzaven els romans.
Per la seva antiguitat se sap que al segle XIII el rector gaudia del privilegi de poder celebra la missa major de Corpus a l’església de Tivissa.
És una església d’una sola nau amb un absis de mig punt. L’element més singular és la doble coberta: fent de sòl a les golfes creades en sobrealçar el temple, encara és visible la coberta primitiva de dues aigües amb lloses perfectament graonades.
Les obres de restauració que s’iniciaren el 1986 i que li retornaren la fisonomia original van deixar al descobert una sitja amortitzada al centre de la nau que indica el doble ús que ha tingut: per al culte i de refugi de béns.
L’església de Llaberia fou Hospital de campanya del Carrasclet, bandoler per a uns i heroi per als altres lluitant al costat dels Àustries durant la guerra de Successió.
